jueves, 25 de febrero de 2010

Renaixement

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.

Característiques artístiques:
De forma genèrica hom pot establir les característiques artístiques del Renaixement en tres:

*La tornada a l'Antiguitat. Ressorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els ordres clàssics, la utilització de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de mitologia, d'història, així com l'adopció d'antics elements simbòlics

*Ressorgiment d'una nova relació amb la Naturalesa com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i aquesta imitació no és incompatible amb la recerca de la bellesa ideal en el sentit platònic, ja que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellesa.

*L'actitud antropocèntrica: «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai tridimensional en la pintura i l'escultura.

Pintura

La pintura de Renaixement pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaixement:

-La perspectiva lineal

-Les figures tenen volum

-Les composicions són coherents, creïbles.

-La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes

-Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als suports (el llenç pren cada vegada més importància com la introducció de la pintura a l'oli, barreges de tremp i oli, vernissos)

-Introducció dels efectes de llum i de matisos de color

En el Quattrocento (segle XV), es recullen totes aquestes novetats (volum tridimensional, perspectiva, naturalisme...) i s'adapten a la nova mentalitat humanista i burgesa. Els pintors, introduïxen en les seves obres la mitologia, l'al•legoria i el retrat, que es desenvoluparà a partir d'ara enormement. Una recerca dels pintors d'aquesta època serà la perspectiva, objecte d'estudi i reflexió per a molts artistes: es va tractar d'arribar a la il•lusió d'espai tridimensional. La pintura cuatrocentista és una època d'experimentació; les pintures s'aproximen cada vegada més a la realitat. Apareix la naturalesa retratada, i s'introduïxen els nus en les figures.

• Leonardo da Vinci, un dels grans genis de tots els temps. Va ser l'exemple més acabat d'artista multidisciplinar, intel•lectual i obsessionat amb la perfecció, va aportar moltes innovacions















• Miguel Ángel és la segona gran figura. És fonamentalment escultor. Va decorar la Capilla Sextina, en les seues obres dona molta importancia al nu.
• Rafael Sanzio: La seua pintura busca abans de res la grazia, o bellesa equilibrada i serena.
Amb l'aparició d'aquests tres grans mestres, els artistes contemporanis assumeixen que l'art ha arribat al seu culmen i faràn un estil propi i original com forma de superar-los.

jueves, 5 de noviembre de 2009

Que no et conten un conte!


Context: en eixa època, sobre el 1939, arribaren el jueus a Amèrica buscant treball, ya que el seu país estaba en guerra. Van passar a ser la clase més baixa de la societat i varen ser marginatis com ho eren els negres. També es reflecteix la possició de les dones, que soles servien per a cuidar als fills i ocupar-se de la casa, y els homens, els encarregats de dur el menjar a casa. Va dirigit als xiquets preadolescents buscant que adopten una pocisió racista, y que no els axccepten per la seua religió o color de pell.

Canal: Per la televisió, els llibres, per l'ordenador...
Els emissors són el productors americans i s'intnta que els receptors siguen un públic infantil.

Codi: audiovisual, musical, simbolic, parlat i escrit.

Missatge:
intenta que els receptors relacionen les imatges racistes del llop amb la realitat en que convivien a Amèrica en eixa època.


El llop és negre, es dissfresa de jueu i és el roí. El qui li destrueix la casa al primer porquet i al segon, que van vestits de mariners i són blancs, inocents i treballadors; però no tant com el seu germà major, un altre porquet que construieix la casa resistent als atacs del malvat llop. Es veu als porquets lluitant contra el llop i a la fí, li vèncen. Perquè ens volen transmètre que els negres (i jueus en aquella época) són roïns i no son de fiar; mentre que els blancs (ells, els americans) són treballadors i els inocents.



Trobem que els dibuixos no són per a xiquets; perquè d'aquesta manera ja estan assimilant el racisme incosientment, a traves de les imagens racistes aparentment inocents.



viernes, 16 de octubre de 2009

Bieenveenidooos! :)

Holaa! que taal¿
buenno... este es NUESTROO blog.. de Maar y Olgaa!
estamoos en clase de plastica.. :) !

viva MACEDONiA! (..mangoo y frambuesaa!)

..OSQUEREMOOS! (L)