El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.Característiques artístiques:
De forma genèrica hom pot establir les característiques artístiques del Renaixement en tres:
*La tornada a l'Antiguitat. Ressorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els ordres clàssics, la utilització de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de mitologia, d'història, així com l'adopció d'antics elements simbòlics
*Ressorgiment d'una nova relació amb la Naturalesa com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i aquesta imitació no és incompatible amb la recerca de la bellesa ideal en el sentit platònic, ja que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellesa.
*L'actitud antropocèntrica: «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai tridimensional en la pintura i l'escultura.
Pintura
La pintura de Renaixement pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaixement:
-La perspectiva lineal
-Les figures tenen volum
-Les composicions són coherents, creïbles.
-La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes
-Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als suports (el llenç pren cada vegada més importància com la introducció de la pintura a l'oli, barreges de tremp i oli, vernissos)
-Introducció dels efectes de llum i de matisos de color
En el Quattrocento (segle XV), es recullen totes aquestes novetats (volum tridimensional, perspectiva, naturalisme...) i s'adapten a la nova mentalitat humanista i burgesa. Els pintors, introduïxen en les seves obres la mitologia, l'al•legoria i el retrat, que es desenvoluparà a partir d'ara enormement. Una recerca dels pintors d'aquesta època serà la perspectiva, objecte d'estudi i reflexió per a molts artistes: es va tractar d'arribar a la il•lusió d'espai tridimensional. La pintura cuatrocentista és una època d'experimentació; les pintures s'aproximen cada vegada més a la realitat. Apareix la naturalesa retratada, i s'introduïxen els nus en les figures.
• Leonardo da Vinci, un dels grans genis de tots els temps. Va ser l'exemple més acabat d'artista multidisciplinar, intel•lectual i obsessionat amb la perfecció, va aportar moltes innovacions• Miguel Ángel és la segona gran figura. És fonamentalment escultor. Va decorar la Capilla Sextina, en les seues obres dona molta importancia al nu.
• Rafael Sanzio: La seua pintura busca abans de res la grazia, o bellesa equilibrada i serena.
Amb l'aparició d'aquests tres grans mestres, els artistes contemporanis assumeixen que l'art ha arribat al seu culmen i faràn un estil propi i original com forma de superar-los. 
